Les persones som éssers socials i com a tals ens agrada comunicar-nos amb qui tenim al voltant. La globalització ha propiciat que el nostre entorn sigui molt més ampli del que mai ho havia estat: persones de l’altra banda del món poden posar-se en contacte amb nosaltres, els nostres missatges poden arribar més enllà del nostre entorn social més proper.

Això significa que les fronteres comunicatives es dilueixen. El canal que fem servir per comunicar el nostre missatge permet que aquest arribi a receptors llunyans tant en l’espai com en el temps. Però no és pas gràcies a una eina com Internet, els espais digitals o fins i tot altres canals comunicatius més tradicionals que el nostre missatge arriba de la millor manera possible al receptor.

Si estem parlant d’«escriure i publicar» segurament ens referim a llibres, revistes, articles o comunicacions més o menys curtes, però en tot cas, de donar a conèixer un missatge que hem pensat i elaborat. Pot ser que el missatge que volem transmetre encara estigui en fase embrionària (tenim una idea). Pot ser que considerem que ja tenim llest el missatge que volem comunicar.

Cal diferenciar els diversos elements del procés comunicatiu i tenir clar que el canal no és el missatge, de la mateixa manera que l’emissor del missatge no és el missatge mateix, ni l’emissor és el receptor. Això, que sembla una atzagaiada, té importància. Tenir a l’abast un canal comunicatiu tan potent —i alhora tan difús— com Internet no pressuposa que qualsevol persona sigui capaç de crear un missatge comunicativament correcte. Com s’avançava, l’emissor i el missatge no són tampoc el mateix, així que a l’hora de decidir-nos a escriure no haurem de pensar què o qui som, sinó què oferim, què volem comunicar i a qui volem fer arribar el nostre missatge. Per acabar, la diferència entre emissor i receptor del procés comunicatiu sembla fàcil, però a l’hora de plantejar un procés comunicatiu eficaç cal pensar en què necessita el receptor, i no pas què necessita l’emissor.

Per tant, l’emissor haurà de tenir en compte allò que necessita el destinatari podencial del seu missatge per crear el discurs que vol comunicar i, alhora, tenir clar quin canal farà servir perquè arribi de manera eficaç al receptor.